En el llibre “L’origen de l’univers” escrit per Steven Hawking, es menciona que:
Segons les últimes estadístiques, el planeta Júpiter té 63 llunes, que varien en mida des de les llunes descobertes per Galileu fins a llunes desconegudes que només mesuren un quilòmetre. No obstant això, la lluna de la Terra, és a dir, la lluna, és relativament inusual. Altres llunes del sistema solar són normalment molt més petites que els seus planetes, però la lluna és una excepció perquè és la única lluna del seu planeta i té una mida considerable en comparació amb la Terra.
La lluna té un gran impacte en la vida a la Terra. A la dècada de 1990, un grup d’astrònoms francesos va anunciar que la lluna ajuda a estabilitzar el clima de la Terra. Van afirmar que l’efecte gravitatori dels gegants gasosos provoca un moviment irregular dels eixos dels planetes interiors (com la rotació anòmala de Venus), però l’eix de la Terra està estabilitzat gràcies a la presència de la lluna. Imagineu si la lluna no existís i una tribu primitiva visqués a la Terra. També s’ha suggerit que les marees dels oceans, que es produeixen a causa del camp gravitatori de la lluna, podrien haver estat la primera causa de l’aparició de terres emergides entre els oceans.
A continuació, el llibre menciona:
Si la lluna hagués estat en una òrbita inusual i lleugerament diferent, podria haver col·lidit amb la Terra o haver estat llançada a la distància. A més, la gravetat de la lluna és del 16,7% de la gravetat de la Terra, i l’òrbita de la lluna té una desviació de 5,9 graus respecte al pla de l’eclíptica. La lluna també és un dels més grans reflectors d’ones de ràdio.
Si la distància entre la Terra i la lluna augmenta, la força de gravetat de la lluna respecte a la Terra augmenta, però si aquesta distància es fa més gran, la força gravitacional entre la lluna i la Terra disminueix. No obstant això, aquesta força mai no arriba a zero mentre la lluna i la Terra es mouen en una òrbita circular i la seva distància es manté constant.
Per què la lluna no cau a la Terra?
La raó per la qual la lluna no cau a la Terra és la seva rotació, que fa que la força gravitacional de la Terra s’apliqui constantment en una direcció cap a la lluna i divideixi aquesta força, així que la lluna no cau a la Terra. La lluna és com una bola metàl·lica que la força gravitacional de la Terra manté en rotació, i aquest equilibri evita que caigui. La força gravitacional que la lluna i la Terra s’exerceixen mútuament és igual a causa de la seva distància adequada.
La Terra no pot girar al voltant de la lluna a una distància de 3000 milles, però la lluna gira al voltant de la Terra a una distància de 2400 milles. Des del punt de vista físic, si dues masses de mides diferents giren al voltant d’un punt d’equilibri com el sol, la massa més pesada hauria d’estar més a prop del punt d’equilibri en la direcció oposada. La Terra i la lluna es troben en una situació així, i aquesta distància genera una força centrífuga a la lluna que evita que caigui.
Què passaria si la lluna no existís?
La rotació de la lluna provoca canvis climàtics i atmosfèrics a la Terra. El sol afecta el 7% de les marees de la lluna, i aquesta disminució de les marees podria portar a canvis climàtics a la Terra. A més, l’òrbita de la Terra al voltant del sol es tornaria desequilibrada, i aquesta desviació de temperatura faria que la vida a la Terra fos impossible. Si la lluna no hagués existit fa 4,5 mil milions d’anys, els oceans no s’haurien format i la vida no hauria aparegut.
La lluna també redueix la velocitat de rotació de la Terra, i aquesta disminució redueix els efectes ràpids de temperatura i climàtics. L’inclinació de la rotació de la lluna també redueix els efectes gravitacionals del sol sobre la Terra milions de vegades. Si la lluna no hagués estat de la mida actual, la Terra giraria 90 graus més ràpidament i la temperatura augmentaria significativament. Això resultaria en tempestes severes i efectes destructius sobre les terres emergides. L’absència de la lluna faria que els pols experimentessin canvis i moltes zones de la Terra s’escalfessin, resultant en el desgel de les gelades i la submergència de les terres. A més, si no hi hagués efectes gravitacionals de la Terra, moltes zones de la Terra no existirien en la seva forma actual, i en absència de la lluna, la Terra tindria una atmosfera inestable i la vida seria impossible.
Sense la lluna, tindríem desplaçaments de fins a 50 graus. Els científics diuen que canvis d’un grau a la Terra poden tenir efectes molt destructius sobre la vida, i portar estius extremadament càlids i hiverns extremadament freds.
Què passaria si la lluna fos més gran o més petita?
Neil F. Comins, professor de física i astronomia, diu que si la lluna fos un 50% de la seva mida actual, no es veuria entre els raigs del sol i estaria un 80% més a prop de la Terra, amb la possibilitat de col·lisió amb la Terra. A més, les marees es reduirien dràsticament a causa de la disminució de la força gravitacional, i els dies serien 15 hores més llargs, amb variacions climàtiques més severes. Si la lluna fos una mica més gran, tindria més efectes gravitacionals sobre la Terra, cosa que faria que els dos planetes influïssin mútuament i la lluna es desplacés més lluny de la Terra, creant problemes similars a l’absència de la lluna.
Conclusió final
Hi ha diverses opinions sobre l’origen de la lluna, i els científics tenen desacords en aquest aspecte. Alguns creuen que la lluna és un fragment separat de la Terra, però tothom sap que l’existència de la lluna és essencial per a la vida al planeta Terra. A més, l’angle de rotació, la seva distància de la Terra i la seva mida, tal com s’ha esmentat anteriorment, són molt importants. Realment, tenint en compte quines probabilitats hauria d’haver una lluna d’aquesta mida equilibrada al costat d’un planeta de la mida de la Terra a una distància adequada del sol per ajudar a la formació de la vida a la Terra? Pot l’existència d’una lluna que estigui tan precisament sincronitzada amb el planeta Terra ser un accident còsmic o un senyal d’un ordre precís en la creació?
Déu Altíssim diu en el vers 61 de la sura 29 del Corà:
Si els preguntes: «Qui ha creat els cels i la terra i subjectat el sol i la lluna?», segur que diuen: «Al·là!» Com poden, doncs, ser tan desviats
Deixa un comentari