— Prova irrefutable d’un «disseny extremadament precís» des del punt de vista biològic
El coure és un oligoelement essencial per al cos humà, però fins i tot el més petit excés pot ser letal. A continuació, la versió catalana fluida, accessible i rigorosament científica del text persa original:
Els ions de coure (Cu²⁺) són indispensables per al funcionament normal del múscul esquelètic. Regulen la proliferació i la diferenciació dels mioblasts i, en les cèl·lules musculars madures, participen en nombrosos enzims dependents del coure per mantenir l’equilibri metabòlic. Tanmateix, quan el coure intracel·lular supera el llindar de seguretat, activa una forma de mort cel·lular programada descoberta el 2022: la cuproptosi (cuproptosis). A diferència de l’apoptosi, la necrosi programada i la ferroptosi, la cuproptosi depèn exclusivament de l’acumulació de coure, està íntimament lligada a la funció mitocondrial i es caracteritza per l’agregació anormal de proteïnes lipoilades i un estrès oxidatiu greu.
Això revela una realitat impressionant: el mateix element indispensable per a la vida pot, amb el mínim excés, activar immediatament un programa de mort cel·lular d’una precisió i complexitat extraordinàries. És l’exemple més clar d’ajustament extremadament fi (extreme fine-tuning) a nivell cel·lular.
La disfunció mitocondrial, l’estrès oxidatiu, la inflamació crònica i el desequilibri del metabolisme proteic són els processos patològics més importants en la sarcopènia (pèrdua muscular relacionada amb l’edat). La cuproptosi hi sembla tenir un paper clau. En les cèl·lules envellides, el patró d’expressió dels transportadors de coure sol estar alterat: augmenta l’entrada de coure i disminueix la sortida → acumulació intracel·lular tòxica de coure.
Això demostra una vegada més que l’entrada i sortida del coure estan controlades amb una precisió extraordinària; fins i tot el més petit desequilibri provoca malaltia i atròfia muscular — una prova més irrefutable de la naturalesa ultrasensible i perfectament calibrada dels sistemes vius.
Fins i tot els biòlegs evolutius més convincuts reconeixen avui dia: la més petita desviació en els nivells de coure provoca patologies greus. Això significa que el sistema havia de ser complet i perfectament calibrat des del principi — no podia sorgir gradualment mitjançant mutacions aleatòries.
Els articles científics que descriuen aquests mecanismes mai no mencionen la paraula «evolució». Només documenten sistemes de tal complexitat i precisió que qualsevol pertorbació microscòpica (concentració de coure o rendiment mitocondrial) provoca mort cel·lular o malaltia. És exactament el tipus de complexitat irreductible que exigeix la teoria del Disseny Intel·ligent: sistemes que no poden haver sorgit gradualment i que hagueren de ser dissenyats complets des del primer moment.
Imagina’t per un instant que l’univers hagués sorgit realment només per atzar i no hi hagués Cap Creador. Molt abans que les mitocòndries poguessin «evolucionar» la capacitat de regular amb precisió el coure intracel·lular, tota la humanitat ja hauria mort per intoxicació de coure — la reproducció i la supervivència haurien estat impossibles. El cos humà és extremadament fràgil i, alhora, ple de milers de mecanismes delicadament equilibrats; la més mínima desviació d’un paràmetre crític provocaria el col·lapse total. I tanmateix existim! Això és la prova irrefutable que existeix un Creador Totpoderós que, amb saviesa i poder infinits, sosté cada detall de l’existència en cada instant.
Com diu Al·là, l’Altíssim, a l’Alcorà:
Sura Al-Furqan 25:2 Aquell a Qui pertany el domini dels cels i de la terra, que no S’ha pres fill ni ha tingut soci en el domini, i ha creat totes les coses i els ha determinat amb una mesura exacta. (Font de la traducció: https://quranenc.com/ca/sura-25#2)
Sura Al-Infitar 82:6-7 Oh home! Què t’ha enganyat respecte al teu Senyor, el Generós, que t’ha creat, t’ha format i t’ha donat proporció equilibrada? (Font de la traducció: https://quranenc.com/ca/sura-82#6-7)
Deixa un comentari